De l'Islam al Cristianisme. El procés d'integració dels esclaus per mitjà de la religió. Barcelona, segle XIV / Josep Hernando Delgado
Hernando Delgado, Josep


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 32 (2014-2015) , p. 285-300 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en català i anglès.

La conversió al cristianisme va ser un dels elements més importants per a la integració dels esclaus musulmans en la societat de la ciutat de Barcelona en els segles XIV i XV. La documentació notarial permet analitzar el ritme de les conversions dels esclaus musulmans al cristianisme. El ritme de les conversions diferia en el cas que aquests esclaus fossin blancs, negres, llors o turcs. Els llibres d'òbits o llibres funeraris ens permeten observar que no hi havia diferències en la recepció dels sagraments entre els cristians ®de natura» o no conversos i els cristians conversos (jueus o musulmans): tots rebien, en el moment de la mort, el sagrament de l'extremunció, el viàtic o eucaristia (combregar) i eren soterrats en cementeri cristià.

El Paper del Castlà D'amposta Fra Martin Melo en l'expulsió dels moriscos d'ascó entre 1610 i 1615 [Fitxer informàtic] / Josep Martínez Costa ; [dirigit per: Gonzalo Berger Mulattieri]
Martínez Costa, Josep


2022
Dirigida per: Berger Mulattieri, Gonzalo. Universitat Oberta de Catalunya, 2022
1 recurs electrònic
Treball de final de grau.

Relació d'allò que va succeir amb els moriscos del districte de la Comanda de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem d'Ascó, depenent de la Castellania d'Amposta, arran l'expulsió general ordenada als catalans el 1610. Ens referirem en principi a la importància econòmica de l'aljama morisca i de la vila d'Ascó durant l'edat mitjana i, com a principis del segle XVI, Ascó va iniciar un procés de conversió abans que fos obligatòria. Amb les notícies d'una expulsió, els batlles de les universitats d'Ascó, Miravet i Benissanet, envien una carta glossant les seves virtuts com a cristians. El Castlà d'Amposta Fra Martin Melo, a l'hora de queixar-se del fet que estava endeutat i no podia pagar els impostos per culpa de l'expulsió, per altra banda, escrivia cartes al rei perquè els que hi havia quedat, també fossin expulsats.

Moros i moriscos a la Catalunya Nova / Dolors Bramon Planas
Bramon i Planas, Dolors


En: 229473 Les Minories socials i la justícia : època medieval i moderna. Tarragona : Silva Editorial, 2018. p. 43-69

Joaquim Busquets : d'àcrata radical a apòstol de crist / Lluís Colomeda Sastre
Colomeda i Sastre, Lluís


En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 2 (juny 2011), p. 92-100 : il.
Bibliografia. Fonts.

Béns de dones, llegats d'amor : el segon dot de Constança, jueva conversa de Girona (1391-1394) / Sílvia Planas Marcé
Planas i Marcé, Sílvia


En: Mot so razo. Castelló d'Empúries, núm. 12 (2013) , p. 55-66 : il. (Dossier: Vida privada i judaisme) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia citada.

La Conversió dels jueus de Castelló d'Empúries / Miquel Pujol i Canelles
Pujol i Canelles, Miquel


[Castelló d'Empúries] : Ajuntament de Castelló d'Empúries, [1997]
272 p. : il. ; 24 cm
ISBN 8488451032

A tale of two Tolranas : Jewish women's agency and conversion in late medieval Girona / Alexandra Guerson, Dana Wessell Lightfoot
Guerson, Alexandra


En: Journal of Medieval Iberian Studies. Vol. 12, núm. 3 (2020) , p. 344-364

Conversos i criptojueus a la Balaguer del segle XV / Carme Alòs Trepat
Alòs i Trepat, Carme


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 34 (2020) , p. 11-27 : il. (Dossier. Jueus conversos de l'Urgell, la Segarra i la Noguera) 
Notes a peu de pàgina. Abstracts en castellà i anglès.

La ciutat de Balaguer (La Noguera) comptava a inicis del segle XV amb una important aljama mongeta que coneixem gràcies a les fonts fiscals del govern municipal. Almenys 60 caps de família van declarar les seves propietats en 1412 juntament amb la sinagoga i la confraria Capbarim. Però a mesura que el segle XV avançava la Jueria de Balaguer quedava cada vegada més minvada fins a la seva aparent desaparició a partir de 1469. No obstant això notícies de tres processos inquisitorials que es van celebrar a la ciutat a la fi d'aquest mateix segle obren la porta a una recerca sobre l'existència de criptojueus i conversos que haurien mantingut una mínima estructura social la qual, adaptada als nous temps, es va mantenir fins a uns segles després.

Context i identitats dels conversos cerverins (segles XIII-XV) / F. Xavier Rivera Sentís
Rivera i Sentís, F. Xavier


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 34 (2020) , p. 29-61 : il. (Dossier. Jueus conversos de l'Urgell, la Segarra i la Noguera) 
Notes a peu de pàgina. Abstracts en castellà i anglès.

El present estudi es basa, gairebé en la seva integritat, en documentació notarial inèdita procedent de l'ACSG, tot i que les referències obtingudes han estat complementades amb les recollides a la bibliografia existent a hores d'ara. La intenció final és aconseguir el màxim d'informació possible sobre els jueus conversos, essencialment de Cervera i, ocasionalment, d'altres indrets propers, amb l'objectiu d'actualitzar-la.

Ex nacione judayca ad fidem christianam moviter conversi : conversos jueus de Tàrrega i de poblacions veïnes / Josep Xavier Muntané Santiveri
Muntané i Santiveri, Josep Xavier


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 34 (2020) , p. 63-111 : il. (Dossier. Jueus conversos de l'Urgell, la Segarra i la Noguera) 
Notes a peu de pàgina. Abstracts en castellà i anglès.

En aquest article es repassen, de manera general, els principals episodis de conversions en massa al Principat i es presenten, amb detall, el fets ocorreguts a Tàrrega el 1391 a partir de documentació inèdita de la Cancelleria Reial de Barcelona. A continuació s'ofereix una llista dels conversos de judaisme documentats a Tàrregga, Verdú, i Sant Martí de Maldà i es complementa amb una presentació específica de cadascun d'ells juntament amb la transcripció dels documents posteriors a la seva conversió que encara no havien estat publicats.

L'Olotí Ramon Montsalvatge, el primer protestant català? / Josep-Lluís Carod-Rovira
Carod-Rovira, Josep Lluís


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 29 (2018) , p. 171-183 : il. (Recerques) 
Bibliografia.

Els Moriscos de la comanda d'Ascó (Ascó, Vinebre i Riba-roja)
Serrano Daura, Josep


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 11-41: il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Breu relació d'allò que succeeix amb els moriscos de la Comanda hospitalera d'Ascó,arran l'expulsió general ordenada dels catalans el 1610. Primer ens referim, però, al procés de conversió dels sarraïns d'aquest districte senyorial riberenc a principis dels. XVI, seguim amb les vicissituds dels seus descendents conversos fins la primeria del XVII i les conseqüències de l'expulsió. Finalment destaquem l'inici d'un nou procés repoblacional a Ascó segons Carta que l'Orde de l'Hospital de Sant Joan concedeix al lloc el 1615, i veiem què ocorre amb els moriscos que hi romanen.

Els Jueus de Cervera l'any 1492 / osep M. Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Miscel·lània cerverina. Cervera, núm. 23 (2018) , p. 295-320
Número dedicat a la comunitat jueva a la Cervera medieval. Bibligrafia. Resums en català i anglès.

En aquest treball comentem diversos aspectes relacionats amb l'expulsió dels jueus de Cervera que, l'any 1492, no es van voler convertir al cristianisme: una estimació del nombre d'habitants de la comunitat jueva en aquell temps, l'ordre d'expulsió, el procés efectuat, els béns que tenien els jueus l'any 1490 fora dels calls i, especialment, 26 documents notarials que informen sobre l'actuació seguida en la liquidació dels béns personals dels jueus poc abans que marxessin a l'exili. Hi hem afegit aquella informació que creiem que ajuda a tenir una visió més completa dels jueus cerverins d'aquell temps. Al final, hi adjuntem una nòmina dels jueus esmentats en aquests 26 documents notarials i la llista de les obres citades.

Los Sermones de don Martín García, obispo de Barcelona. edición y estudio [Fitxer informàtic]
Montoza Coca, Manuel


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018
Dirigida per: Ferrero Hernández, Cándida; García-Arenal Rodríguez, Mercedes. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2018
1 recurs electrònic (1826 p.)
ISBN 9788449080265

L'any 1520 el bisbe de Barcelona, inquisidor general del Regne d'Aragó, confessor de la reina Isabel I de Castella i predicador real de Fernando II d'Aragó, Martín García, duu a terme una compilació de les seves 156 Sermons, que havia predicat aproximadament entre els anys 1490 i 1510. Aquesta obra, el títol complet de la qual és Sermons eminentissimi totiusque Barchinonensis gregis tutatoris acerrimi, necnon immarcessibilis sacre theologie paludamento insigniti Martini Garsie, va ser impresa en 1520, a Saragossa, per Jorge Coci. Els Sermons tenen una finalitat doble: d'una banda, el seu objectiu és realitzar el major nombre de conversions possibles al cristianisme entre les poblacions musulmana i jueva; d'altra banda, els Sermons persegueixen afermar la fe dels cristians vells i reforçar l'adoctrinament dels nous conversos. El propòsit d'aquesta tesi doctoral és oferir una primera edició filològica dels Sermons del dominico Martín García.

Conversions per rumba : l'extensió del pentecostalisme entre els gitanos catalans i el paper de les pràctiques musicals / Martí Marfà i Castán
Marfà i Castán, Martí


En: Con textos : revista d'antropologia i investigació social. Barcelona, núm. 4 (2010) , p. 42-63
Notes a peu de pàgina i bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Malgrat que el pentecostalisme gitano censura les pràctiques musicals no dedicades a l'adoració divina, una aproximació històrica i etnogràfica al cas dels gitanos catalans posa de manifest diverses transferències entre el fenomen sociomusical de la rumba catalana i aquest moviment evangèlic. Per resseguir aquestes continuïtats i influències mútues l'article parteix d'una concepció de les conversions religioses com a processos col·lectius i negociats que cal situar en els seus contextos històrics, per la qual cosa es perfila el paisatge social gitanocatalà previ i contemporani a l'extensió del pentecostalisme entre aquests grups de població, des dels anys 80 fins a l'actualitat, exposant alguns dels factors que han possibilitat aquest fenomen. Seguidament s'examina el paper que la rumba catalana -les seves pràctiques, els seus artistes i protagonistes, la seva trajectòria històrica, les seves funcions socials, els seus significats- juga en la incorporació de l'evangelisme pentecostal als contextos socials gitanocatalans.

L'Adopcionisme, una excusa de domini polític i cultural dels carolingis sobre Septimània i la Marca Hispànica : el cas d'Urgell (788-798) / Climent Miró i Tuset
Miró i Tuset, Climent


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2014-15, núm. 9 (novembre 2016), p. 67-82 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

Aquest article descriu el procés que acaba amb el domini carolingi dels territoris de la Marca, l'actual Catalunya Vella, aprofitant l'existència de l'adopcionisme. Aquesta heretgia es va desenvolupar en una cultura visigòtica acostumada a les controvèrsies religioses (arrianisme) que vivia majoritàriament en una societat islàmica. Els àrabs van saber treure profit amb el seu desembarcament a Hispània de la divisió del visigots i de l'atomització del poder. Per aquest motiu podem explicar el ràpid avenç de l'Islam a la península Ibèrica. La divisió entre les elits visigodes, que venia de lluny, no s'extingí amb l'arribada dels àrabs i dels berbers. L'adopcionisme va ser utilitzat pel poder carolingi per uniformitzar culturalment els territoris de la Marca i de Septimània, tot aprofitant les antigues divisions entre visigots.

De Jesús a Alà. La inquisició contra el renegat Carlos Chapa. Mataró, 1727 / Antoni Llamas i Mantero
Llamas i Mantero, Antoni


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2014, núm. XXXI (2013) , p. 45-46 + pdf
Resums de les comunicacions presentades. El número en paper de la revista inclou CD amb el text complet de les comunicacions. Sessió celebrada el 29 de novembre de 2014.

La Ciutat de Girona del segle XVI al XVIII : Catàleg de les exposicions "La Girona de l'època moderna: de l'obrador al baluard" i "La Girona dissident". Museu d'Història de Girona - Museu d'Història dels Jueus, Girona, del 29 d'octubre del 2014 al 6 d'abril de 2015



Girona : Ajuntament, 2015
116 p. ; 15 cm
ISBN 9788484962090

Els cristians nous de Garcia el 1610 / Artur Cot Miró
Cot i Miró, Artur


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 13 (1999) , p. 51-60 (Articles sobre Garcia) 
Notes.

Buidatge d'Expedients de Neteja de Sang (3ª part) / Per Sofia Garçon i Peyrí
Garçon i Peyrí, Sofia


En: Paratge : quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil·logràfica i nobiliària. Barcelona, núm. 22 (2009) , p. 63-88 (Estudis) 
Resum en català, castellà, anglès i francès.

Aquesta és la tercera i última part del buidatge del Fons dels Expedients de puresa de sang del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (1569-1725), dipositat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona.